Es formà amb Andrea del Sarto i més tard amb Pierino del Vaga. Fou un dels introductors a Venècia del corrent manierista de tradició florentina i romana (frescs al Palazzo Grimani, avui perduts). La seva producció acusa una forta influència de Miquel Àngel (frescs a l’església de Santa Maria dell’Anima, Roma, 1541-44; a la sala d’audiències del Palazzo Vecchio, Florència, 1544, i en una de les estances del Palazzo Farnese, Roma, 1555). El 1554 anà a França, on participà en la decoració del palau de Fontainebleau. D’aquest període només resta Incredulitat de sant Tomàs (Musée du Louvre, París).