El 1728 ja era mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà; destacà aviat amb música religiosa (oratoris, cantates) i més tard també amb òperes, sonates a tres, etc, i dirigí nombrosos concerts públics. Però la seva obra més important és haver contribuït a formar la simfonia, a partir d’obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent. En deixà unes 80. Fou mestre de Gluck. El seu germà, Giuseppe Sammartini (Milà 1693 — Londres 1750), fou concertista d’oboè, publicà sonates per a flauta, concerts, concerti grossi, etc, i dirigí la música privada del futur Jordi III d’Anglaterra.