El 1918, quan tenia un any, anà amb la seva família a viure a Tànger i el 1924, a Madrid. Mobilitzat per l’exèrcit de la Segona República, passà al bàndol franquista. Després de la guerra, l’any 1944 s’establí a Madrid i hi estudià econòmiques. Llicenciat (1947) i doctorat el 1950, fou catedràtic d’Estructura Econòmica (1955-69) i, en protesta per les depuracions a la universitat, fou professor a les universitats britàniques de Salford (1969-70) i Liverpool (1970-71). Exercí diversos càrrecs en l’administració pública (assessor del Ministeri de Comerç l’any 1951 i, en 1971-75, fou assesor econòmic de la Dirección General de Aduanas i professor de l’Instituto de Estudios Fiscales, entre d’altres), i estigué estretament vinculat al Banco Exterior.
En 1977-78 fou senador per designació reial i el 1990 ingressà a l’Acadèmia espanyola. És autor d’estudis i treballs de divulgació en el camp de l’economia, d’un declarat esquerranisme que, amb els anys, derivà vers posicions properes a l'altermundisme i els moviments antiglobalització. És indicatiu, en aquest aspecte, el seu pròleg a l’edició castellana del pamflet Indigneu-vos! de Stéphane Hessel (2011).
Algunes de les obres del seu vessant econòmic i polític són: Principios prácticos de la localización industrial (1957), Las fuerzas económicas de nuestro tiempo (1967), Conciencia del subdesarrollo (1972), La inflación en versión completa (1976), El mercado y la globalización (2002), Los mongoles en Bagdad (2003), Sobre política, mercado y convivencia (2006), Economía humanista. Algo más que cifras (2009).
Paral·lelament, al final dels anys trenta s’inicià en l’escriptura, bé que no es donà a conèixer fins el 1948 que publicà i estrenà La paloma de cartón, obra de teatre amb la qual guanyà el premi Calderón de la Barca. El gruix de la seva obra és, però, la novel·la: Congreso de Estocolmo (1952), El río que nos lleva (1961), El caballo desnudo (1970), Octubre Octubre (1981), La sonrisa etrusca (1985), La vieja sirena (1990), Real sitio (1993), El amante lesbiano (2000), La senda del Drago (2006) i Cuarteto para un solista (2011, amb la seva muller Olga Lucas).
També és autor de l'obra de teatre Un sitio para vivir, 1958, les narracions Mar de fondo (1993), l’autobiografia La escritura necesaria (1996) i les memòries Escribir es vivir (2005).
Rebé, entre d’altres, la Medalla Carlemany del Principat d’Andorra (2008), el Premio Internacional Menéndez Pelayo (2010), la Orden de las Artes y las Letras de España (2010) i el Premio Nacional de las Letras (2011).