San Isidro de Albatera

Municipi del Baix Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.

La superfície conreada (900 ha) és tota de regadiu; cal destacar-ne el conreu del cotó, el farratge i les magranes. El principal recurs econòmic, però, és la indústria (construcció, estructures metàl·liques, calçat). Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista. El poble (1 383 h agl [2006], sanisidrenses; 879 m alt.) fou un nucli de colonització del municipi d’Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d’Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo (Albacete). L’església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956. Se segregà d’Albatera el 1993.