Deu la seva fama a dues novel·les sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda (1491) i sobretot la Cárcel de amor (1492), que assolí nombroses edicions durant els s. XVI i XVII. El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya. Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer. Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina.