Joaquim Maria Sanromà

(Barcelona, 1828 — Madrid, 1895)

Economista.

Es llicencià en dret i el 1853 anà a Madrid, on esdevingué adepte de les idees lliurecanvistes. Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostel·la (1854), poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat. Amic de L.Figuerola, quan aquest esdevingué ministre de finances el nomenà sotssecretari seu. Intervingué en la reforma aranzelària i, esdevingut diputat, es féu remarcar pels seus discursos al parlament. Féu estudis sobre problemes socials i denuncià les condicions de treball de les dones i els infants, l’esclavitud, etc. Publicà algunes de les conferències pronunciades sobre aquests temes i els llibres Política del taller (1876) i Mis memorias (1828-1868) (1887), en les quals comenta la vida barcelonina des del punt de vista polític i artístic.