Vida i obra
Doctor en filosofia i lletres (1846) i llicenciat en dret (1850) a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid. Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostel·la (1854), poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat.
Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i col·laborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària. Intervingué en la reforma aranzelària, fou diputat a corts (1870-73) i es feu remarcar pels discursos al parlament i els estudis sobre diversos problemes socials, en una petita part recollits als apèndixs de Velada celebrada en honor de D. Joaquín M. Sanromá (1895) i al llibre Política del taller (1876).
Publicà dos dels tres volums que escriví de Mis memorias (1828-1868) (1887-94), amb notícies sobre les lectures predilectes i l’ambient literari i cultural barceloní, en el qual participà des de societats com Reunión Literaria, que presidí, i amb articles crítics com “La poesía y el romanticismo”, publicat amb el pseudònim de Quijano de Rosamante (1845).
Bibliografia
- Jorba, M. (2007): “Els escriptors en les memòries de Joaquim M. Sanromà”, dins Panyella, R. (ed.): La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània. Lleida / Bellaterra, Punctum & GELCC., p. 165-177.