Deixebla d’À. Ferrant i de J. Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona (1932). Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena (1936), anà a París, on rebé lliçons de C. Despiau. Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc. El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana. Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa (Sant Benet, estació del Via Crucis a Montserrat).