Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura. Establert a Venècia (1527), hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà: l’altar major de la Scuola Grande di San Marco (~1533), la nova Scuola della Misericordia (des del 1532), l’església de San Francesco della Vigna (des del 1534) i el palau Corner a San Maurizio (des de ~1533). Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia (plaça de San Marco), i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis (Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta) i fixà els criteris per a obres posteriors, tot respectant les construccions preexistents medievals i quatrecentistes i combinant sàviament el classicisme amb la tradició veneciana. Altres obres seves són la Villa Garzone a Pontescasale, la Scala d’Oro del Palau Ducal, la façana de San Giuliano, l’Ospedale degli Incurabili, etc.