Construït per Justinià (~530) per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita (segle XIV), l’hostatgeria i la biblioteca. L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració (la representa el mosaic del segle VI a l’absis). Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo honrat en Bernat M[anr]esa, ciutadà de Barcelona, cònsol de cathalans en Domàs en l’an MCCCLXXXVII [1387]". Rere l’absis hi ha, molt restaurada, la primitiva capella de l’esbarzer ardent de Moisès, visitada per Egèria (~381). A l’antic refetor gòtic hi ha nombroses inscripcions i escuts, alguns de cavallers catalans; la biblioteca, rica en manuscrits, és famosa pel descobriment que hi féu Lobegott Friedrich Konstantin von Tischendorf (1844) del manuscrit grec de la Bíblia conegut per Codex Sinaiticus (segle IV), actualment al British Museum. Centre d’espiritualitat, influí en l’hesicasme, sobretot per obra de Joan Clímac (segle VII) i de Gregori del Sinaí (segle XIV). D’ençà del 1575 el monestir constitueix, dins l’Ortodòxia, una església autocèfala presidida per l’abat, que n’és alhora arquebisbe.
Monestir de Santa Caterina del Sinaí
Jim Forest (CC BY-NC-ND 2.0)