Situació i presentació
El municipi de Santa Fe del Penedès (3,48 km2) és situat a la part central de la comarca. A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí.
Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca. El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N. El punt més alt del terme és al Pedró de la Granada (311 m), lloc de concurrència de tres termes: la Granada, Font-rubí i Santa Fe, a la part de ponent. La part més baixa és a prop de Cal Cartró, del terme de Subirats, a 180 m d’altitud.
El 1937 el municipi adoptà el nom de la Torre del Penedès.
La població i l’economia
La població del terme de Santa Fe era de 66 h el 1718 i de 87 el 1787. El segle XIX li aportà un creixement substancial, gràcies a la plantació intensiva de la vinya en tot el terme, que assenyala el màxim demogràfic de 275 h el 1887, xifra que només es va superar el 1936 (283 h). El 1920 hi havia 247 h i el 1930 n'hi havia 250. D’ençà de la Guerra Civil Espanyola hi hagué una tendència regressiva (252 h el 1950, 239 el 1970 i 194 el 1981), que es va trencar els anys noranta (200 el 1991 i 233 el 1996) i el 2005 amb 338 h.
Pel que fa a l’economia es conrea el 89% de les terres municipals, totes dedicades al secà. El conreu principal és la vinya, seguida pels cereals. No hi ha conreu de regadiu. La ramaderia té escassa incidència, i només té certa importància l’aviram. La indústria és reduïda pràcticament a la fabricació de vins i xampanys.
El poble de Santa Fe del Penedès
El poble de Santa Fe del Penedès és situat en un petit tossal, a 240 m d’altitud, on hi ha emplaçada l’església parroquial de Santa Maria, bastida el 1672, i la casa del comú. S'han descobert unes sitges que probablement són d’època ibèrica. La vida cultural i associativa de la població es polaritza al voltant del Centre Cultural i Recreatiu. La festa major s’escau a l’octubre, i l’11 de setembre es fa la festa de l’arròs.
El 30% de la població viu disseminada en masies i hi ha uns petits agrupaments com el Pont, a la part septentrional del terme.
La història
El lloc de Santa Fe, alou de la catedral de Barcelona, és documentat el 1142. Poc després, el 1189, s’esmenta la parròquia de Santa Fe i el 1195 se'ns diu que la quadra de Santa Fe estava a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada. El 1235 Guillem de Malgrat, que tenia el castell de Mal Consell, va donar en el seu testament el mas de Perera, que abans es deia de les Planes, al monestir de Santes Creus. En el fogatjament de 1365-70 s’esmenta el castell de Santa Fe, amb 22 focs, que era de l’arquebisbe de Tarragona.
Amb el castell de Santa Fe, s’esmenta la capella de Santa Maria, documentada des del 1308 fins al 1759 amb moltes llacunes. Després, la capella i el castell desapareixen de la documentació. Hom desconeix actualment el lloc del seu emplaçament.