Existia el 1011. Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 (havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427), si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI. Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral.
Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda de la parròquia del Castell, aspecte que s’accentuà al llarg dels segles XVI i XVII, quan es formà la població actual de Tona. El 1723 s’obtingué que el culte i la titularitat de l’església de Sant Andreu passessin a la del Barri, fins que es construí l’església actual de la població (1840). A l’església del Barri els paraires i teixidors de Tona tenien, des d’abans de l’any 1616, un altar lateral dedicat a sant Jacint, amb la imatge de Sant Joan, patró del seu gremi o confraria. Fou de patronat dels hereus del casal del Barri (donzells i cavallers), situat davant la capella, i després dels Planell. També s’hi feu un altar del Roser i fou lloc de devocions populars. Per la segona Pasqua hi té lloc el ball de la Rosa amb motiu de l’Aplec de la Rosa. És un lloc de molta devoció comarcana.