Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica; aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà. Poc després (1176) hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà. El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa. En 1215 es traslladà a Bonrepòs. L’ermita del Montsant continuà com a residència d’eremites i donats.