Situació i presentació
És situat a la conca mitjana de l’Onyar, a la dreta d’aquest riu. Limita amb Campllong (NE), Cassà de la Selva (E) i amb els municipis selvatans de Caldes de Malavella (S i W) i Riudellots de la Selva (NW). El territori és eminentment pla, amb una petita zona de bosc de pins. És drenat per un seguit de rieres que desguassen a l’Onyar i que formen els límits del terme: són la riera de Verneda, que fa de termenal a llevant, la riera de Gotarra, que recorre tot el sector nord-oriental, i la riera de Benaula, que coincideix amb el límit occidental. A més del poble de Sant Andreu Salou, cap administratiu, el municipi comprèn les caseries del Veïnat de Baix, el Veïnat de Dalt i el veïnat de les Bosques. Pel límit sud-oriental circula la carretera local de Caldes de Malavella a Cassà de la Selva, d’on surt el ramal cap a Sant Andreu Salou. Des del poble, una carretera menor connecta amb Cassà i amb Riudellots. El 1937 el municipi de Sant Andreu Salou adoptà el nom de Salou de la Selva.
La població i l’economia
Històricament, Sant Andreu Salou ha estat un poble d’una demografia molt feble, amb un creixement de població (andreuencs o santandreuencs) molt lent fins a la primera meitat del segle XIX, i amb una intensa davallada posterior, que l’ha convertit en un dels municipis menys poblats de la comarca. Les dades demogràfiques indiquen que el 1359 tenia 15 focs, 11 d’Església i 4 d’aloers. Si bé en el fogatjament de l’any 1553 es comptaven 20 focs (19 de laics i 1 d’eclesiàstic), l’any 1718 mantenia gairebé la mateixa població, per tal com s’apropava als 100 h. La conjuntura favorable del segle XVIII no canvià gaire aquesta tendència: el 1787 assolia els 190 h. El poble continuà creixent fins el 1860, que arribà als 389 h, i d’aquesta data ençà la pèrdua ha estat evident: 322 h el 1900, 283 el 1930, 282 el 1960, 242 l’any 1970, 166 el 1981 i 137 el 1991. A la davallada demogràfica va contribuir l’escàs dinamisme del sector agrícola i la manca d’indústries que oferissin llocs de treball per al jovent. Durant els anys noranta es produí una estabilització demogràfica i, amb el canvi de segle, un lleuger augment (137 h el 2001 i 154 el 2005).
L’activitat econòmica de Sant Andreu Salou és concentrada en el sector agrícola. Predomina el secà, però l’abundància d’aigua d’aquesta contrada ha permès l’aplicació de les modernes tècniques de regadiu, amb la qual cosa s’han intensificat alguns conreus de gran demanda per a la fabricació de pinsos. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat i blat de moro), el farratge i els arbres fruiters (pomes i peres). Això mateix ha possibilitat la instal·lació de granges agropecuàries de boví que produeixen llet i carn, a més de la cria d’aviram. Modernament, el poble ha notat la influència del polígon industrial de Cassà de la Selva pel que fa a llocs de treball, que complementen l’economia agrícola.
El poble de Sant Andreu Salou
El poble de Sant Andreu Salou (17 h el 2005) és en una petita elevació (132 m altitud), a l’esquerra de la riera de Gotarra. És format per un conjunt de cases a redós de l’església parroquial dedicada a sant Andreu. El lloc és esmentat des del 1222, com també la seva parròquia, la qual pertangué primer a l’ardiaconat de la Selva i, posteriorment, a l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners. El lloc pertangué a la corona. La població celebra la festa major al setembre. Fora del poble hom troba masies escampades pel terme i el veïnat de les Bosques (al S del terme), el Veïnat de Dalt (prop del poble, al S) i el Veïnat de Baix (al N del poble). Entre tots tres sumaven 137 h el 2005.