Fou construït (135-139) com a Hadrianaeum
o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever. Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià (271) esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat. Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi (hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà), i també de presó i lloc de suplici. La remodelació més profunda que sofrí prové d’Alexandre VI, el qual transformà Sant'Angelo en palau fortificat (1492-1503). Presó i caserna pontifícia i també italiana fins el 1901, fou restaurat i convertit en l’actual Museo Artistico e Militare.
Vista del castell Sant’Angelo
© Antònia Sànchez - blogenmenorca