Situació i presentació
El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera (NE), Pineda i Calella (E), Sant Pol de Mar (S), Canet (SW) i Sant Iscle de Vallalta (W).
La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar (701 m), gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola (648 m). El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les rieres de Mates i de Siurà. Tot el terreny és molt muntanyós i abrupte, fins al sector més meridional pròxim a Canet i Sant Pol, i cobert en una bona part de bosc de pins, alzines, alzines sureres i castanyers, segons els llocs (obaga o solell) i l’altitud, que han estat tradicionalment explotats tant per a la fusta com per al carboneig. El sector més septentrional del terme queda inclòs dins el Parc de Montnegre-Corredor.
Vista del Sot del Boter
© Alberto González Rovira
El municipi comprèn el poble de Sant Cebrià, cap municipal, la caseria del Sot del Boter i diverses masies (algunes recuperades com a segona residència) i urbanitzacions (Can Domènec, Can Palau, Can Puig, Vistamar o Castellar d’Índies, entre d’altres). Les comunicacions es limiten a una accidentada carretera local que, seguint i travessant per diversos punts la riera de Sant Pol, uneix Arenys de Munt amb Sant Pol de Mar. Diversos camins de muntanya parteixen d’aquesta carretera cap a les nombroses masies esparses pel terme i les urbanitzacions.
La població i l’economia
La població (cebrianencs) figura en els censos demogràfics fins al segle XIX juntament amb la de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta. La població era de 413 h el 1860 i, encara que de manera poc espectacular, s’ha anat mantenint i fins ha registrat una certa tendència de creixement, destacada a partir de la dècada dels noranta: 428 h el 1960, 537 h el 1970, 610 h el 1981, 876 el 1991, 1.951 h el 2001 i 2.575 h el 2005.
Aspecte del pitch & putt de Sant Cebrià
© Alberto González Rovira
La funció residencial ha influït sens dubte en aquest procés, que alhora ha pal·liat en certa manera l’escassetat d’altres recursos econòmics com l’agricultura, que disposava de poques hectàrees, dedicades al cultiu de les hortalisses, en especial de la maduixa. Hi ha, a més, una empresa que fabrica accessoris d’automoció i una mínima estructura turística i de serveis subsidiaris. A Sant Cebrià se celebra la Fira de la Maduixa, concurs i exposició d’aquesta fruita, al maig, i la Fira de la Tardor, de productes artesanals, a l’octubre. Entre els equipaments esportius de què disposa el municipi cal mencionar el pitch & putt del Centre de Golf Sant Cebrià.
El poble de Sant Cebrià de Vallalta
El poble de Sant Cebrià de Vallalta (1.248 h el 2006), a 79 m d’altitud, és al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Pol, on la vall ja s’eixampla, i voltat per turons i boscos. És centrat per l’església parroquial de Sant Cebrià, bastida el 1577 en estil gòtic tardà (d’una nau i portal emmarcat per dues columnes corínties) damunt una d’anterior, segurament romànica, de la qual resta la part inferior del campanar, ara de torre quadrada. A la cripta hi ha els sepulcres de la família dels marquesos de Mansolí (dits també de Montsolís), que tenen una de les cases pairals a Sant Cebrià de Vallalta.
Entre els edificis més notables del poble hi ha la gran masia de Can Coris, prop de l’església, amb tres magnífics finestrals renaixentistes. Prop del nucli hi ha la font de Nostra Dona del Carme, ben condicionada, i esparses pel terme es conserven algunes masies interessants. Celebren la festa major el darrer cap de setmana de setembre, i una arrossada popular el segon diumenge de maig, per Sant Isidre. Al desembre es fa la Fira de Santa Llúcia.
La història
L’origen del lloc és documentat des del 1019, quan se cita l’església de Sancti Cipriani Maritimi en l’acta de restauració de la canònica de Girona. El 1079, en l’acta de consagració de l’església de Pineda, figura com a Sancti Cipriani de Valle Alta. La jurisdicció del terme va pertànyer des de l’inici, com la del terme veí de Sant Iscle, al castell de Montpalau, amb el qual va passar a formar part del vescomtat de Cabrera. Dins aquesta àmplia demarcació va continuar depenent de la batllia de Montpalau, que comprenia també els actuals municipis de Pineda, Calella, Sant Pol, Canet i Sant Iscle de Vallalta. Eclesiàsticament, l’església de Sant Pol va ser sufragània de la de Sant Cebrià fins el 1574.