Situació i presentació
El terme municipal de Sant Climent Sescebes, de 24,37 km2, s’estén per la major part de la vall de l’Anyet, que travessa de N a S el territori (neix dins el terme de la Jonquera, al sector de Requesens, sota el Puig Neulós, i desemboca a l’Orlina, afluent de la Muga, dins Peralada). Limita al N amb la Jonquera, a llevant amb Espolla i Mollet de Peralada, a migdia amb Masarac i a ponent amb Campmany i Cantallops. Comprèn, a més del cap de municipi, els veïnats d’Ullastre i Vilartolí, i l’antiga quadra dels Solers, amb l’església de Santa Fe. El 1937 el municipi adoptà el nom de Sescebes d’Empordà.
El sector septentrional, totalment despoblat, és el més muntanyós (Puig Conillers, de 588 m, trifini amb Espolla i la Jonquera, i el Puig Rodó, de 422 m d’altitud, trifini amb la Jonquera i Cantallops). El sector meridional, on hi ha el poble de Sant Climent, és de terres lleugerament ondulades, ja pròximes al sector de contacte amb la plana. Hi ha alguns boscos d’alzines sureres, però l’extensió més gran del territori és coberta per garrigues i matollars (la serra de les Garrigues, al SW, és un topònim significatiu); les mates baixes s’estenen per antics camps de conreu abandonats.
Una carretera local uneix el poble amb la N-II de Barcelona a la Jonquera (a través de Campmany), i continua vers llevant (per Espolla i Rabós) fins a Garriguella, on empalma amb la C-252 cap a Peralada i Figueres. De Sant Climent surt una carretera que va vers Mollet de Peralada, i encara una altra que condueix a Figueres tot passant per Masarac i Cabanes.
En documents del segle X, Sant Climent i els veïnats del seu terme apareixen com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes: una epístola de Benet VI del 974 (“villa Oleastri et in villa Sancti Clementis et in villare Dodolfini”), un precepte de Lotari del 982 (“Oleastrum, Sancti Clementi, villare Tudelini”), una epístola de Joan XV del 990 (on Vilartolí figura com a Villare Dudulim i apareix un “villare quem vocant Solartilla”, que correspon molt probablement als Solers). Hi tingueren drets els vescomtes de Rocabertí almenys des del segle XIII. El determinatiu Sescebes apareix al segle XIV (Sancti Clementis de Ceboleria).
La població i l’economia
La població (santclimentencs) ha estat tradicionalment escassa, però al segle XVIII experimentà un gran augment (de 159 h el 1718 passà a 447 h el 1787), que continuà fins el 1860 (855 h); després anà baixant gradualment (673 h el 1930, però la creació del centre d’instrucció per a reclutes va produir un increment de la població de fet del municipi (729 h el 1960, 915 h el 1970). Als vuitanta va tenir una davallada fins arribar a 440 h el 1991.
Sant Climent Sescebes
© Fototeca.cat
El 2005, la tendència fou de recuperació, amb 474 h. El 1979 la població de dret era de 499 h, el 1989 era de 466 h i el 1996 constaven 398 h, 2 h dels quals eren empadronats a la base militar.
La base econòmica tradicional havien estat les activitats agropecuàries. L’agricultura és de secà, llevat d’una petita zona d’horta prop del riu, i la vinya i l’oliverar ocupen una part dels conreus. Hi ha un celler cooperatiu i un celler privat que elaboren vins amb la denominació d’origen Empordà-Costa Brava. La ramaderia és representada, bàsicament, per la cria de bestiar porcí i l’avicultura, amb un miler de caps.
Les fonts d’aigües minerals sulfuroses, a migdia del poble, havien atret alguns estiuejants, i dins el terme hi ha meners de ferro. El poble ha sofert, però, un canvi notable amb la instal·lació del campament d’instrucció militar, el més important de Catalunya per a reclutes; s’han creat un bon nombre d’establiments subsidiaris, especialment hostals i restaurants, botigues de comestibles i de roba. L’ampliació del campament i l’expropiació de terres del terme veí d’Espolla van crear protestes en aquest municipi, que no es beneficia, com Sant Climent, del campament.
El poble de Sant Climent Sescebes
El poble de Sant Climent Sescebes, és situat a 86 m d’altitud, a l’esquerra de l’Anyet, al sector meridional del terme, formant un nucli compacte. El 2005 tenia 431 h. L’església parroquial de Sant Climent Sescebes no conserva vestigis medievals del temple, que ja devia existir al segle X; l’edifici actual és de la segona meitat del segle XVII, d’una nau amb capelles laterals i capçalera semicircular. La portalada amb dos arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà decorats (on figura la data del 1687), és una mostra interessant de la perduració de formes romàniques en l’arquitectura popular del país. A l’altar major hi ha un retaule de guix pintat, del segle XIX. El campanar és de planta quadrada amb arcades de mig punt i coberta apiramidada.
De les antigues muralles, esmentades encara per Jeroni Pujades en la seva Crònica, resta només un portal d’arc de mig punt (segles XIII o XIV) a l’extrem del carrer del Portal, i algun petit llenç de muralla amagat en les construccions. La capella de Sant Sebastià es construí extramurs, davant del portal esmentat, al segle XVIII; petit edifici d’una nau, fou després destinat a escoles, casa del comú i altres funcions públiques. El Pont Vell sobre l’Anyet es troba a l’extrem SW del poble; té dues arcades de forma rebaixada unides per una gran pilastra (es pot datar als segles XV i XVI). Un raval del poble duu el nom de Vic (del llatí vicus “raval”).
La festa d’estiu té lloc per Sant Joan Degollat, al final d’agost, i la festa major es fa al novembre, amb ocasió de la festivitat de Sant Climent. Entre les tradicions folklòriques més populars destaca per Setmana Santa la representació de la Passió, que s’inicià pels volts del 1977.
Altres indrets del terme
Ullastre i Vilartolí
El veïnat d’Ullastre és a la dreta de l’Anyet, uns 800 m al SW del poble, format per tres masos agrupats i altres cases esparses, masies de construcció modesta (segles XVIII i XIX); malgrat l’origen altmedieval del lloc, no hi ha restes anteriors, llevat d’alguns fragments de terrissa. El 1996 hi eren empadronades 4 persones.
El veïnat de Vilartolí, també esmentat des del segle X, és a la dreta de la riera d’Anyet, uns 2 km al N de Sant Climent, on l’antic camí que porta a Requesens i Cantallops travessa el riu (hi ha restes d’un pont vell). Tenia 21 h el 2005. És format per poc més d’una dotzena de masies i casalots esparsos. A la part més alta hi ha un casal de portal adovellat dels segles XVI i XVII, però la resta de les edificacions són posteriors. Fins entrat el segle XX tingué tradició la manufactura de vares o xurriaques per al bestiar fetes amb freixe. S’hi han trobat restes d’època romana.
Els Solers
Els Solers són un indret del terme totalment deshabitat; resten el Mas Solers i l’antiga església de Santa Fe dels Solers, a l’esquerra de la riera d’Anyet, i uns 3 km aigua amunt de Vilartolí. Es tracta d’un interessant monument preromànic, un dels més antics de la comarca, malgrat que no consta documentalment abans del segle XIV (era sufragània de Sant Climent Sescebes). És d’una nau, amb capçalera trapezial; l’absis i la nau primitiva, sense arc triomfal que les uneixi, són de datació clarament anterior a l’ampliació que es féu, també en època preromànica. A la part antiga hi havia una porta d’arc de ferradura que fou tapiada. Les voltes són de factura maltraçuda, ultrapassades; l’interior té el terra desnivellat i al presbiteri sorgeix la roca; hi ha bancs de pedra. Fora es trobà una làpida sepulcral del segle XIV. No ha sofert modificacions irreparables malgrat que havia servit d’estable del proper Mas Solers (segles XVII i XVIII, reformat).
Les restes arqueològiques
El terme de Sant Climent és situat a la zona de dòlmens de la serra de l’Albera, i conté megàlits interessants com ara el dolmen de Gutina, el de les Closes, el del Prat Tancat, i el del Salt d’en Peió, entre d’altres. Uns 500 m al N hi ha el menhir de la Murtra o Pedra Gentil, un dels més notables de la comarca per les seves dimensions (3,30 m d’alçada), que conserva trams de camí empedrats per lloses de granit. Més al N (uns 500 m) hi ha el dolmen de Fontanilles (els materials excavats són al Museu Arqueològic de Catalunya). El menhir de Vilartolí, més petit que el de la Murtra, és a la dreta de la riera d’Anyet, al NW de Vilartolí.
A la Murtra es conserven trams d’un camí enllosat medieval o possiblement més antic.