Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera (1833). El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor. Lluità novament a la segona guerra Carlina (en què fou greument ferit) i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València (1873). En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se. Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant.