L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi instal·là un priorat, regit per un prior i quatre canonges. La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà. Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari; fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges. A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut. Té un timpà esculpit, força mutilat, i algunes restes de pintura del s XII.