Situació i presentació
Limita amb els termes de la Llagosta (W), Mollet del Vallès i Martorelles (N), Santa Maria de Martorelles (NE), Tiana (SE), pertanyent al Maresme, Badalona (S), pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac (SW), pertanyent al Vallès Occidental.
Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral (turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià; el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi; el turó del Pi Candeler, de 461 m, al termenal de migdia amb Montcada i Reixac i amb Badalona; i, límits amb aquest municipi, la Coscollada de l’Amigó i el turó i el coll de Fra Rafel). A septentrió el municipi confronta amb Santa Maria de Martorelles per la riera de les Canals i el turó de Rifà, mentre que a ponent, pel curs del Besòs, termeneja amb el municipi de la Llagosta, que se segregà del terme de Sant Fost el 1945. Als vessants de la Serralada Litoral es formen diversos cursos que drenen petites valls com la de Sant Cebrià de Cabanyes, solcada pel torrent de Can Torrents (anomenat en la seva capçalera de la Font dels Castanyers), o la de Sant Fost, drenada a la seva capçalera per la riera de Sant Ponç, que neix sota el coll de Montalegre, el turó del Reig i la font de les Monges, sota la Conreria.
El terme comprèn el poble i cap de municipi de Sant Fost de Campsentelles, pràcticament unit amb el nucli de Martorelles, i les urbanitzacions de Can Boc, la Conreria, el Mas Corts, el Mas Llombard i Sant Fost Residencial.
La part de ponent del terme és travessada per la carretera local de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès, paral·lela al Besòs per l’esquerra; per la dreta, ja en terme de la Llagosta, passa l’autopista C-33, que al terme de Parets s’uneix a l’AP-7 en direcció a la Jonquera. També travessa el terme, de SE a NW, una altra carretera local, la de Tiana, que passa pel coll de Montalegre i un cop superat el poble travessa el pont sobre el Besòs i el comunica amb Mollet i la C-17. Del mateix poble surt una altra carretera local que mena a Santa Maria de Martorelles.L’any 1937, el municipi de Sant Fost de Campsentelles canvià el seu nom pel d’Alba del Vallès.
La població i l’economia
La població de Sant Fost (santfostencs) era de 373 h el 1860. Contràriament al que s’esdevingué en d’altres municipis, on la repercussió del flagell de la fil·loxera comportà una minva de població, a Sant Fost de Campsentelles se superà aviat la crisi agrària i el 1900 el nombre d’habitants havia augmentat a 591. Continuà augmentant encara a 1.305 h el 1930 i a 1.513 el 1936. En els cens de l’any 1950, però, es registrà un descens notable (897 habitants), al qual contribuí en gran mesura la segregació, l’any 1945, de la població de la Llagosta. Durant les dècades de 1970 i 1980, el desenvolupament industrial comportà un fort ascens demogràfic que es traduí en els 1.524 h comptabilitzats el 1960, els 2.093 del 1970 i els 3.316 del 1981. Durant els ultims anys del segle XX el terme reforçà el seu caràcter residencial, potenciat per les bones comunicacions i la proximitat dels principals nuclis industrials de la comarca, cosa que féu mantenir una tendència demogràfica positiva (3.698 h el 1991 i 6.479 el 2001). El 2005 arribà a 7.265 h.
El caràcter residencial de Sant Fost explica el gran nombre de població activa que treballa fora del municipi, especialment a les indústries localitzades per tota la conurbació de Barcelona. A Sant Fost existeix una zona industrial propera al riu, que ocupà els terrenys de major fertilitat agrícola (produïen cereals i patates) i que relegà les activitats agràries a unes poques hectàrees de vinya i ordi, als sectors de secà. Les principals empreses pertanyen al sectors del paper i el cartró, metal·lúrgic, químic o dels plàstics i la majoria estan emplaçades als polígons industrials de Can Calet i Can Beliarda. La proximitat amb el nucli de Martorelles comporta que molts dels serveis bàsics situats a Sant Fost siguin compartits amb aquest municipi; és el cas dels serveis educatius, que inclouen estudis de batxillerat, i sanitaris, coberts per un centre d’assistència primària (CAP). Sant Fost celebra mercat setmanal tots els divendres.
El poble de Sant Fost de Campsentelles
El poble de Sant Fost de Campsentelles (112 m i 6.898 h el 2017) és situat entorn de l’església parroquial, al llarg de la carretera de Tiana a Mollet. S’uneix gairebé al poble de Martorelles pel barri de Can Quelet i pel veïnat de les Cases Noves, més proper al nucli antic. L’antiga parròquia de Sant Fost de Campsentelles, romànica, que havia estat molt reformada entre el 1868 i el 1876, fou totalment destruïda en la guerra de 1936-39. El temple actual, que fou iniciat un cop acabada aquella guerra i acabat el 1978, és obra de l’arquitecte M. Romaní, que fa una interpretació moderna de l’antiga basílica cristiana: planta basilical de tres naus, major la central, separades per columnes que sostenen unes arcades de mig punt, damunt cadascuna de les quals s’obre una finestra que il·lumina la nau central, més elevada que les laterals, que es cobreix amb teulat de fusta a doble vessant. L’absis té sengles sagristies a banda i banda. De la primitiva església es conserva part d’una ara d’altar de marbre (que és un fragment reaprofitat d’una cornisa decorada procedent d’un edifici romà) amb inscripcions o grafits dels segles X i XI.
Són nombroses les entitats culturals, esportives i associatives del poble, de les quals es pot destacar el Centre d’Estudis Santfostencs, organitzador, cada any al final de setembre, de la Festa de la Verema. Altres celebracions importants són la festa major, el darrer cap de setmana de juliol i la festa de Sant Faust, pel setembre, el diumenge després del 28, originada amb motiu del vot del poble, si bé antigament coincidia amb la festa major. Per Nadal, destaca la representació dels Pastorets i el Pessebre Vivent, que data del 1967.
Altres indrets del terme
L’antiga parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes és situada en una petita vall per on corre el torrent de Can Torrents, a migdia del poble de Sant Fost. L’església, dedicada al màrtir cordovès, és documentada el 1001. El 1192, el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, consagrà l’església parroquial de Sant Cebrià. Com Sant Fost, el 1256 fou donada a la comunitat femenina de la Conreria de Montalegre, la qual sembla que hi renuncià quan es traslladà a Barcelona el 1362. El 1460 es fusionà amb la parròquia de Sant Fost. Al segle XVIII al seu terme només hi havia vuit masies habitades i el 1851 tenia només dotze feligresos. Fou suprimida com a parròquia el 1867. Aleshores, la part del seu terme a la dreta del Besòs, l’actual poble de la Llagosta, fou agregada a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Fou restaurada entre el 1970 i el 1984 a iniciativa del grup Amics de Cabanyes i la parròquia de Sant Fost amb ajut de la Diputació primer i de la Generalitat després. És un edifici romànic, probablement el que fou consagrat el 1192, ja que correspon a les característiques del període, d’una sola nau, coberta amb volta apuntada que en la línia d’arrencament té una cornisa de secció tòrica. L’absis és de planta semicircular. L’edifici és construït amb carreus de pedra tallada. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un antipendi d’altar, amb escenes de Sant Cebrià, que, tant per la iconografia com per l’execució estilística, pertany al període artístic anomenat gòtic lineal, anterior al 1300 i encara amb un deix romànic. El 2014, als magatzems del Museu Nacional d’Art de Catalunya es descobrí un retaule gòtic. Al lloc hi havia el castell o casa forta de Cabanyes, que el 1113 fou cedit per Bernat Guanalgot al seu fill Berenguer, que també rebé del pare el castell de Montbui del municipi de Bigues i que posseí, així mateix, Castellruf. El 1343 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció que tenia a les parròquies de Sant Fost, Sant Cebrià i Santa Maria de Martorelles –excepte els casos de mort o mutilació de membres– a Berenguer de Santvicenç. El 1434 el castell de Cabanyes fou venut per la Pia Almoina de Barcelona al monestir de Montalegre. El 1444 la corona incorporà aquelles parròquies a la jurisdicció reial. Des del 1978 s’hi celebra un aplec el segon diumenge de setembre.
Entre les masies importants del terme de Sant Fost de Campsentelles, que encara són habitades, cal mencionar Can Donadéu, Can Rovira, Can Torres, Can Teià i Can Torrens (Can Torrents Vell és aigua amunt d’aquest mas) i Canyelles.
La història
El 967 és documentada la vila rural anomenada Campo Sentigis en la donació que féu un particular de terres situades en aquesta vila al monestir de Sant Cugat. El 978 la parròquia de Campsentelles fou donada per Seniol al seu fillol Guillem, anomenat també Grifre, fill d’Amat i Riquilda. Aquesta parròquia, que apareix citada amb l’advocació de Sant Fost el 1001, encara devia ser església pròpia el 1058, ja que en aquest any Ramon Guillem, pel seu testament, la deixa al seu fill Arbert, juntament amb els seus delmes i primícies i tot el que posseïa a Campsentelles. El 1141 fou consagrada pel bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol. Al segle XIII era propietat de la mitra de Barcelona. El 1256 el bisbe Arnau de Gurb cedí l’església parroquial de Sant Fost a la priora, Geralda, i a les monges que seguien la regla de sant Agustí a la Conreria de Montalegre. La comunitat, que s’havia traslladat a Barcelona el 1362, encara devia tenir alguns drets sobre la parròquia de Sant Fost, ja que el 1368 la priora i les religioses renunciaren per deu anys a 40 sous de les 6 lliures que percebien anualment de l’església de Sant Fost, a condició que el seu rector celebrés cada setmana una missa a la capella de Santa Maria de Montalegre, on antigament habitava la comunitat. El 1343 la baixa jurisdicció de la parròquia de Campsentelles pervingué, per compra al rei, a Berenguer de Sant Vicenç, senyor de la casa de Cabanyes. La Cartoixa posseïa la jurisdicció feudal de Sant Fost, Cabanyes i les de Martorelles i Santa Perpètua des del 1434, en què comprà la baronia de Mogoda a la Pia Almoina. La incorporació de la jurisdicció a la corona no es féu efectiva fins el 1568, després que els habitants de les quatre parròquies paguessin a Montalegre un rescat de 3 041 lliures barcelonines. Tot i això sembla que el monestir feia cas omís de les prerrogatives reials, i el 1585 el rei Felip II hagué de ratificar de nou aquesta lluïció.