Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc de Barcelona segons un gravat antic

© Fototeca.cat

Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc , situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.

Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís (1211) de pas per Barcelona. Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258; això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII. L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou consagrada per Lluís, bisbe de Tolosa, el 1297. La pietat dels barcelonins i la protecció de famílies nobles l’enriquí de capelles i retaules, on tenien sepultura membres de la família reial (Alfons II, les reines Constança de Sicília, Maria de Xipre, Sibil·la de Fortià, Elionor de Xipre i molts infants reials) i de famílies nobles (l’almirall Marquet, els Montcada, Cardona, Fiveller, Entença, Saga, Espuny). Fou molt modificada als darrers segles i enderrocada després de l’exclaustració (1844). El claustre gòtic fou enderrocat el 1822, i amb aquest la sala capitular i la biblioteca pública del convent, rica de manuscrits i incunables. El convent fou centre de la custòdia de Catalunya, molt lligat a la vida ciutadana, i s’hi celebraren molts capítols provincials de l’orde i corts reials, en particular les penúltimes o les de Felip IV (1702) anteriors a la guerra de Successió. Al moment de l’exclaustració (1835) tenia una comunitat de cent cinc persones entre frares, llecs, novicis i donats. De la destrucció se salvaren una col·lecció de quadres de Viladomat, ara al Museu d’Art de Catalunya, làpides i altres peces de valor repartides en diferents museus. En retornar els franciscans a Barcelona (1904) edificaren (1904-12) el convent i l’església de Sant Antoni al carrer de Calaf.