El fundà el monjo Sentimir al principi del s IX. El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir. El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell. El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari. El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció. El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’aleshores per abats que eren antics monjos de Montserrat; per això depengué de la congregació de Valladolid, com Montserrat. Els abats montserratins, que perduraren fins a la Revolució Francesa, eren triennals i curaren bé del monestir, que l’any 1650 tenia quinze monjos. L’església del monestir té la base preromànica (s X), ampliada amb un gran transsepte i nau del s XII; l’església renovada fou consagrada el 1153. La llinda de la porta, datada del 1020, del temps del rei Robert i de l’abat Guillem, és un dels primers assaigs d’escultura romànica de l’occident cristià: té un Crist central en una ametlla mística sostinguda per dos àngels i sis apòstols dins arcs i columnes. Té restes de pintures murals romàniques a l’absis, i un capitell que sosté la pica de l’aigua beneita. És molt notable el seu retaule major, pintat el 1635. El claustre fou destruït i venut el 1924; era una obra del s XIII molt arcaïtzant; part d’ell es troba al Philadelphia Museum of Art (EUA), part al castell de Les Mesnuls (a Montfort-l’Amaury, Illa de França) i dues arcades al Musée du Louvre; a Sant Genís resten tres capitells de l’angle SE, en una casa propera a l’església feta sobre l’antiga abadia.
Llinda de la porta del monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat