Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’E.Dato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu; la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P. Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F. Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària; els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta. Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la Lliga. La iniciativa partí de la UFNR; J.Carner i P.Coromines negociaren amb els dirigents radicals a la casa que Hermenegildo Giner de los Ríos tenia al barri barcelonès de Sant Gervasi, d’on procediria el nom popular de “pacte de Sant Gervasi”. El manifest electoral, que aplegava els dos partits en una Junta de Defensa Republicana, proposava un programa comú de lluita contra la guerra del Marroc, contra la monarquia i contra la Lliga, amb lleugeres al·lusions favorables a l’autonomia catalana; el signaven H.Giner de los Ríos, A.Lerroux i E.Iglesias, radicals, i P.Coromines, J.Moles i Ormella, S.Albert, F.Rodés i J.Salvatella, nacionalistes. El pacte provocà una immediata onada de baixes a la UFNR —per exemple, la redacció d'El Poble Català en bloc— i els resultats de les eleccions foren molt adversos: de vint candidats a tot Catalunya, només set aconseguiren l’acta: dos radicals i cinc nacionalistes. Més greu, fou, però, la defecció de la Unió per part dels elements més nacionalistes i del sector socialment més avançat encapçalat per Layret. El 1914 restà definitivament ensorrada com a alternativa política i aglutinant del catalanisme d’esquerres.