Fou també metge, pintor i ceramista. Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841. El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials. Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant. És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església parroquial de Sant Jaume (1876) a Barcelona. Treballà també a Andalusia i el País Valencià i fou l’autor de la Mare de Déu de la Seu que coronava el campanar de la col·legiata de Xàtiva, així com de diverses obres a l’església principal de Castelló de la Plana, als Carmelitans de València, a l’hospici de la Misericòrdia de València, etc.