L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat. Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants. Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang. El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866. Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI. El barri que centra aquesta església, dit de Sant Jaume, és un dels més densos de la ciutat (més de 750 h per ha), habitat per les classes populars. Al flanc oriental de la ciutat, al sector contigu a aquest barri, s’estenen els horts de Sant Jaume, zona agrícola intensiva on encara la urbanització és molt limitada.