Es trobava en un alt port de muntanya (1 700 m alt.) al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca. Els orígens són desconeguts. Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò; és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers. Estava a cura d’un beneficiat i donats. L’església es reedificà al s. XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer. L’antic santuari fou incendiat el 20 de desembre de 1936. El 1959 s’inaugurà un nou santuari, sense hostatgeria, a una hora de distància de l’anterior, prop del pla de la Basseta, enmig d’un magnífic bosc comunal d’avets i mirant a la vall de Castellbò. A poca distància del santuari, al pla de la Basseta, hom construí un refugi forestal, ampliat a causa de la florent estació hivernal d’esquí nòrdic que s’hi instal·là el 1971.