Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló. El rei havia donat el desert d'Alfama (Baix Ebre) a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes. Creà unes ordinacions de 30 capítols. Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina (castell de Sant Jordi d'Alfama). Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya. En temps de Martí I, Francesc Ripollès, darrer mestre, renuncià a mans de Benet XIII i fou incorporat el 1400 a l'orde de Montesa, que passà a dir-se Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama. El seu distintiu fou la creu vermella de Sant Jordi. Restà el priorat de Sant Jordi d’Alfama i el de Sant Julià de València.
Mestres de Sant Jordi d'Alfama
| Joan d’Almenara | 1202-1229 |
| Arnau de Castellvell | a 1246- ? |
| Ramon de Saguàrdia | 1268- ? |
| Bernat Gros | 1287- ? |
| Jaume de Tàrrega | a 1308-1327 |
| Pere Guasc | 1327- ? |
| Albert Sestorts | a 1351-1362 |
| Albert de Corts (o Sescorts) | 1362-1365 |
| Guillem Castelló | 1365- ? |
| Francesc Ripollès | 1390-1400 |