orde de Sant Jordi d’Alfama

Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó el 1201 i aprovat pel papa Gregori XI el 1373.

Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló. El rei havia donat el desert d'Alfama (Baix Ebre) a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes. Creà unes ordinacions de 30 capítols. Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina (castell de Sant Jordi d'Alfama). Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya. En temps de Martí I, Francesc Ripollès, darrer mestre, renuncià a mans de Benet XIII i fou incorporat el 1400 a l'orde de Montesa, que passà a dir-se Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama. El seu distintiu fou la creu vermella de Sant Jordi. Restà el priorat de Sant Jordi d’Alfama i el de Sant Julià de València.

Mestres de Sant Jordi d'Alfama

Joan d’Almenara 1202-1229
Arnau de Castellvell a 1246- ?
Ramon de Saguàrdia 1268- ?
Bernat Gros 1287- ?
Jaume de Tàrrega a 1308-1327
Pere Guasc 1327- ?
Albert Sestorts a 1351-1362
Albert de Corts (o Sescorts) 1362-1365
Guillem Castelló 1365- ?
Francesc Ripollès 1390-1400