Situació i presentació
El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme; al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet. A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens. El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà. El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de Cinyana, que desemboca al Ter dintre el terme, i la riera de Diana. La part accidentada del terme és ocupada per boscos de pins i alzines, però es destaca, sobretot, la plantació d’arbres de ribera (pollancres) a la vora del Ter.
El terme comprèn, a part el cap de municipi, el poble de Sant Jordi Desvalls, els veïnats de Sobirànigues, Diana, Sant Mateu, l’Estació, Mas Masó i el Veïnat Nou. El municipi és travessat per la carretera local de Medinyà cap a Verges i a l’Estartit; a l’W, en el límit entre Sant Jordi Desvalls i Cervià de Ter, d’aquesta carretera en surt una altra que més amunt de Viladasens s’uneix a la que va de Camallera a Banyoles i enllaça també amb l’autopista AP-7 de Girona cap a la Jonquera. Dintre mateix del terme hi ha una xarxa de carreteres i pistes, menors, que comuniquen els diferents veïnats i amb els municipis veïns i carreteres del voltant, com la que va de Sant Jordi Desvalls a Viladasens pel veïnat de la Mata. També travessa el terme el ferrocarril de Barcelona a Portbou, que hi té un baixador. Malgrat que a la Divisió Territorial de Catalunya hom situà Sant Jordi a la comarca del Gironès, alguns autors, basant-se en raons històriques (havia format part del comtat d’Empúries), són de l’opinió que pertany a l’Empordà i, més concretament, a l’Empordanet. El 1937 el municipi de Sant Jordi Desvalls adoptà el nom de Desvalls.
La població i l’economia
La població de Sant Jordi (santjordiencs) i veïnats del terme se’ns mostra com un cas de poc dinamisme si ens fixem en les dades que ens forneixen els censos oficials. El 1553 Sant Jordi tenia 47 focs; el 1718 hi havia 319 h, que esdevingueren 611 l’any 1787. El creixement encara es prolongà fins el 1860, que assolí 883 h. A partir d’aquest any la població començà a davallar: 757 h el 1900, 783 el 1930, 756 el 1960, 680 el 1970, 626 h el 1981 i 602 h el 1991. Els anys noranta la població experimentà algunes oscil·lacions que s’han mantingut amb el canvi de segle, el 2001 es registraren 634 h i el 2005 n’eren 631 h.
L’economia de Sant Jordi és bàsicament agrícola i ramadera. Al regadiu hom conrea patates i hortalisses, mentre que a les zones de secà predominen els cereals, el blat de moro i el farratge; algunes vessanes són dedicades al conreu de la vinya i l’olivera. La ramaderia és certament important, amb predomini de la cria de bestiar porcí i oví, a més de l’aviram. Pel que fa a la indústria, al començament del s. XX encara es conservaven indústries tradicionals, com la fabricació d’esclops i la de terrissa. En l’actualitat destaquen el ram de l’alimentació, derivada de l’activitat ramadera, i el de la fusta.
El poble de Sant Jordi Desvalls
El poble de Sant Jordi Desvalls (522 h el 2005) és situat a 57 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Cinyana, vora la carretera de Medinyà. Dins el nucli urbà hi ha l’església parroquial de Sant Jordi, les primeres notícies de la qual són del 1136. El 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona, per raó del terç del delme d’aquesta parròquia. El 1719 es demanà permís per a ampliar l’església, que no s’obtingué fins el 1735. És una església d’una sola nau, coberta amb volta de punt rodó i una sèrie de petits altars laterals; la façana duu la data de 1737. Hom diu que el campanar actual és l’antiga torre del castell, del qual es conserven algunes restes i vestigis incorporats en cases de la plaça de l’Església i al carrer del Portal. La festa major s’escau a l’abril, per la diada de Sant Jordi.
Altres indrets del terme
El veïnat de Sobirànigues (33 h el 2005), o Sobrànigues, és situat al sector meridional del terme, vora el Ter i no gaire lluny aigua avall de la desembocadura de la riera de Cinyana. El lloc és esmentat el 1316 i posteriorment pertangué al capítol de la catedral de Girona. Té una petita capella dedicada a Sant Pere i una sèrie de masies antigues. El Dilluns de Pasqua, des del 1982, se celebra la festa del veïnat. El veïnat de Diana (38 h) és situat a la part septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Diana. Hi ha una capella dedicada a Sant Feliu, però no duu cap data que permeti de concretar-ne la construcció. En aquest mateix veïnat hi ha algunes masies antigues, entre les quals es destaca Can Figueres, que té un bell portal i finestrals treballats d’una manera molt interessant. El veïnat de Sant Mateu, esmentat a vegades com a Sant Mateu de Diana, és situat al N d’aquest darrer veïnat, vora el límit septentrional del terme. El trobem citat el 1359, quan el rei Pere III allibera d’algunes servituds feudals els habitants de Sant Mateu, juntament amb els de Sobirànigues, Canovelles, Mata, Camallera, etc. Posteriorment, el rei Martí l’Humà els confirmà definitivament la supressió de les càrregues per hosts, cavalcades, tragines, quèsties, etc. El veïnat de l’Estació és situat a llevant del cap de municipi. Es formà al voltant de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. El veïnat de Mas Masó (36 h) és situat prop del de l’Estació, a la part oriental del terme. El Veïnat Nou és situat en el camí que de Sant Jordi va a Sobirànigues.
La història
Dels orígens històrics de Sant Jordi s’han d’esmentar, d’una banda, alguns vestigis d’època romana —teules, ceràmica i restes d’enterraments que hom ha trobat en camps de conreu—, i, de l’altra, l’opinió d’alguns autors que situen l’antiga mansió romana de Cinniana o Cennuana entre els pobles de Raset i Camallera, el nom de la qual ha romàs en el nom de la riera de Cinyana, que desguassa dins el municipi. Al s. XII el poble de Sant Jordi pertanyia al comtat d’Empúries. El 1146 Guerau de Rupià donà a l’Hospital de Jerusalem l’alou que tenia en aquesta parròquia, pertanyent al comtat d’Empúries. Als s. XIII i XIV la família Palol posseïa alguns drets a Sant Jordi Desvalls. El 1316 el comte d’Empúries va redimir la parròquia de Sant Jordi Desvalls i els llocs de Diana i Sobirànigues de l’impost del bovatge. El 1424 el rei Alfons el Magnànim va vendre el domini del mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure, o la facultat de poder-la redimir del vescomte de Rocabertí, que la posseïa, venda que es feu amb la conformitat del dit vescomte. A la primeria del s. XVI encara pertanyia als Biure. Hi ha referències del castell de Sant Jordi durant la guerra contra Joan II, el 1462, quan el baró de Sant Jordi, Guillem de Biure, es posà al costat dels reialistes, als quals lliurà el seu castell. Aquest mateix personatge es destacà, durant el setge de la ciutat de Girona, en la defensa de la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran. Aquests personatges reials romangueren durant uns quants dies al castell de Sant Jordi, abans d’entrar a Girona, quan partiren del setge de Roses. El 1631 el baró de Sant Jordi va vendre el castell al capítol de la catedral de Girona. El 1698 Sant Jordi era, encara, lloc baronial, i Sobirànigues era, des de feia molt de temps, del capítol de la catedral de Girona. Durant la tercera guerra Carlina Sant Jordi fou atacat diverses vegades, i en la majoria d’ocasions hi intervingué el batalló de Voluntaris de la República de Girona.