El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu, continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà. El 36% de les 6.506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres (2.080 ha), vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters. La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant; la vila era el cap de la comunitat ramadera de la Setena i fou un important mercat llaner. El municipi té actualment 1.300 caps de bestiar oví i cabrum. La moderna ramaderia de granja i l’avicultura hi té una importància creixent, amb més de 2.000 porcs i 30.000 gallines. Més del 95% de la terra és treballada en explotació directa. La indústria, a més d’un celler i tres molins d’oli, se centra en els mobles i el gènere de punt: la població activa industrial és del 30%.
Carrer de Sant Mateu del Maestrat
© CIC-Moià
La vila (2.043 h agl [2006], santmateuans o mateuans; 325 m alt.) és situada a la plana i és travessada per la carretera de Castelló de la Plana a Morella. La plaça Major o de l’Àngel és voltada de porxos i té la interessant font de l’Àngel a un costat. Al pla o plaça de Santa Maria hi ha una altra font amb les columnes de l’antiga coberta i l’estàtua de la Mare de Déu al centre. Els casals més notables són el palau del marquès de Villores, un dels pocs del renaixement valencià, i l’audiència i casa de la vila (antiga casa dels Borrull), gòtica. Hi ha, a més, l’interessant convent de les agustines, fundat el 1590; extramurs hi havia un convent de caputxins (1610-1835) i un de dominicans sota l’advocació dels Reis Mags (1359-1835), destruïts durant la primera guerra Carlina. L’església parroquial (Sant Mateu) fou començada al s. XIII; posseeix un notable portal romànic amb capitells esculpits, però la nau és gòtica, així com l’absis i la porta lateral (s. XV); conserva, entre altres obres, una gran creu processional del 1397 (amb els retrats dels donants), el reliquiari dit de Madona Galina, del 1424, un lignum crucis de Joan Olzina, un calze donat, segons la tradició, per Benet XIII el 1411; fou continuada al s. XIV amb una sola nau gòtica i campanar octagonal exempt.
Plaça Major de Sant Mateu del Maestrat
© CIC-Moià
El lloc, esmentat ja el 1195, fou conquerit per Jaume I en 1232-33. Formava part del terme de Cervera del Maestrat, assignat el 1171 per Alfons I als hospitalers; el 1237 Hug de Fullalquer, mestre de l’Hospital, atorgà carta de poblament. El 1317 en prengué possessió l’orde de Montesa, que hi fixà la residència del mestre, el qual hi bastí el seu palau i esdevingué cap de la mesa maestral oMaestrat. Fou seu de corts del Regne de València els anys 1370, 1421, 1429 i 1495. A la seva església tingué lloc el 1414 la continuació de la disputa deTortosa, i el 1429 la renúncia del darrer papa del Cisma d’Occident, Climent VII. La població participà activament en l’alçament de les Germanies, però fou durament reprimit pel mestre de Montesa Francesc Despuig. Incorporat el maestrat de Montesa a la corona, Felip II de Castella nomenà un governador a Sant Mateu amb jurisdicció sobre tot el Maestrat, des del Millars fins al riu de la Sénia, càrrec que persistí fins el 1784 substituït per un justícia (desaparegut, al seu torn, el 1834). El 12 de juny de 1808 hi hagué un avalot contra les autoritats bonapartistes; les forces napoleòniques no hi entraren sinó fins el 5 de juny de 1810 i l’abandonaren el 10 de juliol de 1813. El 1833 els caps carlins Serrador i Marcoval intentaren, infructuosament, d’ocupar la vila; Cabrera i Forcadell, en canvi, aconseguiren de conquerir-la, després d’un llarg setge, el 3 de maig de 1837. El terme comprèn el santuari dels Àngels, on es venera la imatge de la patrona de la vila, i la torre del Palomar, del marquès de Villores.