Un primer edifici fou erigit per Constantí (324) sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol. Més tard (388) Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori. No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823. De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V. Reconstruïda (1854) d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes. És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua (737), que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny (segles X-XI). En fou abat Hildebrand (Gregori VII). En el claustre, decorat pels Cosmati (1205-41), s’apleguen nombroses escultures i inscripcions. Entre els nombrosos manuscrits i incunables de la biblioteca es destaca la Bíblia miniada de Carles el Calb.
Claustre de Sant Pau Extramurs
© Fototeca.cat