Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis; la porta de Sant Pere era al peu del campanar. S'ignora el moment de la fundació; fou, però, a la fi del s X. El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell. El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de la Grassa, però continuà amb autonomia i abat propi. El 1130 hom en reconstruïa l’església, i a la fi del mateix segle, el famós claustre (entre el 1194 i el 1190). No fou mai una gran abadia; el seu nombre habitual de monjos fou de sis, que formaven comunitat amb sis clergues beneficiats, dits comensals. La seva vida religiosa decaigué al s XV a causa de la comenda del seu abadiat. El 1592 el papa li uní els cenobis empordanesos de Sant Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià, que eren en plena decadència. Malgrat tot, no augmentà la comunitat ni la vitalitat; el 1835, al moment de l’exclaustració, tenia només un abat i quatre monjos. És notable el seu conjunt arquitectònic format per l’església de Sant Pere, el claustre i les altres dependències monacals, palau abacial i la casa del cambrer, tot al llarg del riu Galligants. L’església fou construïda per diferents mestres i al llarg de més d’un segle; és un edifici de tres naus i un creuer, que acaba amb quatre absis: el central, dos a la nau esquerra i un de sol, més gran, a la dreta, sota el campanar. Aquest s’aixeca sobre una llanterna del creuer, a la part de tramuntana; acaba amb un cos vuitavat amb mitges torrelles a la part inferior i dos pisos amb finestres dobles i ornats d’arcuacions de tipus llombard al capdamunt. El portal de l’església, ben treballat, és de tipus arcaïtzant que fa pensar en l’aprofitament d’una obra anterior. La diferència d’artistes es nota sobretot en els capitells de les columnes interiors, que sostenen els arcs torals, i en els de l’arc triomfal i arquivoltes interiors de l’absis major. Fa costat a l’església abacial l’esglesiola de Sant Nicolau, restaurada modernament, abans destinada a església parroquial del raval del monestir; és un petit model d’església funerària d’una nau i creuer amb tres absis i un cimbori, amb llanterna, de planta octagonal. L’església abacial i les dependències del claustre són destinades a museu arqueològic provincial, i el conjunt, ben atès i agençat, forma el final del passeig arqueològic de Girona.
Capçalera i campanar de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
raval de Sant Pere), a la dreta de la riera de Galligants.