Fundada per Joan Cassià (~415), fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII. De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005. Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església (1040), que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases. En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de Sant Víctor, s’annexionà encara un altre lot d’abadies i priorats, però en aquest temps ja havia perdut les grans abadies catalanes que s’havia incorporat a la fi del s XI; només li restaven a Catalunya alguns petits priorats. Subsistí com a gran abadia fins a la Revolució Francesa (1793). L’inici de la seva actuació a Catalunya fou el 1042, en temps de l’abat Isarn, quan Gombau de Besora li uní el priorat de Sant Miquel delFai i el 1052 Mir Geribert li uníSant Sebastià dels Gorgs; durant la reforma gregoriana obtingué del comte Bernat II de Besalú la unió de Santa Maria de Ripoll, amb els seus priorats (1071) de Sant Pere de Besalú (1071), de Sant Esteve de Banyoles (~1080) i de Sant Joan de les Abadesses (1083); el 1079 el vescomte de Besalú Udalard Bernat li uní el priorat de Sant Joan les Fonts; el 1091 el comte Guillem Ramon de Cerdanya li uní Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, i el 1096 Artau II de Pallars li cedí Santa Maria de Gerri. A la fi del mateix s XI ja havia creat el petit priorat de Sant Tomàs de Fluvià. La unió de les grans abadies fou de curta durada: Sant Joan de les Abadesses, després de dura lluita, se'n deslliurà el 1114, Ripoll el 1172, Cuixà i Canigó ho feren vers el 1180, Banyoles i Besalú al mateix s XII i Gerri vers el 1250. Durant el s XIV només tenia els priorats del Fai, de Sant Sebastià dels Gorgs, de Sant Tomàs de Fluvià i de Sant Joan les Fonts; tots els perdé al principi del s XV. El darrer priorat unit a Sant Víctor fou el de Sant Benet i Santa Maria de Maguellà, a València, que Sant Víctor adquirí de Montserrat el 1411 per permuta amb el de Sant Sebastià dels Gorgs.