Fou fundat al principi del s XI. El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan. Sota Ramir I (1035-63) esdevingué monestir de propietat reial —capella regis—, i augmentà ràpidament el seu patrimoni. Amb Sanç Ramires i Pere I (1063-1104) esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça; se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus. Celestí III (1192-98) el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n, cosa que obtingué l’any 1216. Entrà tot seguit a la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana, de la qual fou un dels membres més destacats per Aragó. Fou exclaustrat l’any 1835. Es conserven les ruïnes de l’església i del monestir, de construcció tardana.