Sanui i Alins

Azanuy-Alins (es), Sanui

Sanui i Alins

© Fototeca.cat

Municipi de la Llitera, al qual s’uní el 1969 el d’Alins de Llitera (i que prengué el nom de Sanui i Alins), al límit septentrional de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui.

Un terç del territori és ocupat per la brolla; la resta és dedicada a conreus de secà: cereals (1.500 ha), ametllers (400 ha) i oliveres (350 ha). Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha (amb una mitjana de 25,4), en gran part de conreu directe. La ramaderia és complementària. Des del 1900 ha sofert un despoblament del 47%.

La vila de Sanui (281 h agl [1981]; 456 m alt) (a mitjan segle XIX era encara assenyalat dins el terme la caseria d'Herbera), és al límit actual del domini lingüístic català. El seu parlar manté, dintre el dialecte ribagorçà, trets característics, com l’articulació interdental de la c no velar i de la s no sonora de certes paraules no romàniques, com el mateix nom de la vila.