Fou secretari de l’Orfeó Català i començà escrivint en revistes de barriada. Poeta prolífic, sentimental, publicà L’espiga (1921), Pietat (1933), Paisatges (1937), Llantió d’argent (1947), etc. A més, llibres en prosa, lírics, d’assaigs o d’història: Breviari de dolor (1946), La petita història de la meva biblioteca (1961), El meu llibre de l’Orfeó Català (1962), El mestre Enric Morera (1969), Encara assaig (1971), entre d’altres.