Militant socialista des del 1922, s’exilià durant el feixisme. Havent tornat a Itàlia (1943), col·laborà amb P.Nenni en la reorganització socialista i presidí l’assemblea constituent de la República (1946), però el seu anticomunisme el portà a promoure una escissió (1947) i fundà el Partito Socialista dei Lavoratori Italiani (PSLI), que l’any 1951 es convertí en Partito Socialdemocratico Italiano (PSDI), del qual fou secretari general (1957). Partidari de la col·laboració amb la Democrazia Cristiana, fou ministre en diversos governs i president de la República (1964-71). És senador vitalici i, des del 1975, president del PSDI.