Fou nen cantor a la catedral de Lleida. El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova. Escriví la simfonia Las dos lápidas, per a orquestra i banda (1862), i algunes òperes, com Gonzalo i Melusina. També deixà sarsueles, com L’esquella de la Torratxa i El punt de les dones, basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa: una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater, una missa i algunes obres corals.