Entrà als servites (1566), on canvià el seu nom original de Pietro pel de Paolo. Lector en teologia (1574) i doctor (1578), fou nomenat provincial dels servites (1589) i teòleg de la república de Venècia (1606). Acusat de mantenir contacte amb els protestants, els seus escrits foren condemnats a la foguera i ell mateix excomunicat per PauV (1607). La seva gran obra Istoria del concilio di Trento (1608-19), amb el pseudònim Pietro Soave Polano, mostra els aspectes polítics i centralistes del papat com a teló de fons de la reforma.