Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc) i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona. Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’Ariel (1947-51) i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-63). Lector a la universitat de Glasgow (1948-50), traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol. Fou redactor en cap de Serra d’Or (1964-97).
Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i que té reminiscències empeltades de surrealisme i, també, algunes connotacions realistes tant pels models reivindicats (Salvat-Papasseit) com per l’observació i la descripció de l’entorn humà i social. Publicà clandestinament el seu primer llibre de poemes, A trenc de sorra (1948), sobre les perplexitats i les contradiccions de viure. És autor, a més, de La Rambla de les Flors (1955), assenyalat com un referent per a la poesia realista, Algunes preguntes, algunes respostes (1956), Postals d’Itàlia (1965), Uns quants poemes inèdits (1980-90), recollits en el volum Fins a un cert punt (poesia 1945-1989) (1989, Lletra d’Or de 1990), que inclou també Envits i contracops (1987-89). Després hi hagué una intensificació de l’activitat poètica, que es traduí en la publicació dels llibres: Cor meu, el món (1999, premi Crítica espanyola 2000), L’enlluernament, al cap del carrer (2001, premi Crítica Serra d’Or de poesia 2002), Com una tornada, sí, i Silenci, respostes, variacions (2005), mirades diverses sobre la vida escrites des de la maduresa i acarades a l’ineludible pas del temps.
Amb el llibre Mites (1954, premi Víctor Català 1953), s’erigí en la primera revelació de la contística de la postguerra. Altres títols són: Plou i fa sol (1959), El balcó (1969), Un diumenge a Clarena i altres narracions (1981) i De Famagusta a Antofagasta (1994, premi Crítica Serra d’Or de narrativa). La seva obra narrativa anterior fou recollida a Contes 1947-1969. El seu darrer llibre de narracions és Una discreta venjança (2005, premi Ciutat de Barcelona de narrativa 2006). Conreà també el conte infantil: Eduard el mariner i el país de sota l’aigua (1987) i La derrota del cavall blanc i altres contes (1995).
En novel·la, cal remarcar Contra la nit d’Oboixangó (1952), irònica i tendra, El martell (1956), comentari de qualitat, fosc i torbador, de la realitat del moment, i La noia a la sorra (1981, premi Josep Pla 1980), escrita molts anys abans i que participa dels principis realistes de la narrativa dels anys cinquanta. Escriví també treballs crítics, proses i articles, i un llibre singular de proses d’art, Paraules per a unes imatges (2004). . Des del 1991 fou membre numerari de l’IEC i el 1994 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
President de la secció catalana del PEN Club (1983-2001), degà de la Institució de Lletres Catalanes (1988-99), membre numerari de l’IEC (1991) i president de l’Ateneu Barcelonès (1997-2003), fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1994). Creu de Sant Jordi (1983) i Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès (1983), pòstumament hom li publicà el volum de poemes inèdits Palimpsest (2016).
Bibliografia
- Ardolino, F. (2004): La solitud de la paraula. Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas. Barcelona, PAM
- Ardolino, F. (2006): “Una bibliografia per a Jordi Sarsanedas”. L&L, 27, p. 238-342.
- Broch, À. (2007): Sobre poesia catalana. Barcelona, Proa, p. 221-234
- Diversos autors (1997): Sobre Jordi Sarsanedas. Barcelona, PAM
- Diversos autors (2008): “Record de Jordi Sarsanedas”. Serra d’Or, 578, p. 13-34
- Dodas, A. (1986): Una mitologia actual. “Mites” de Jordi Sarsanedas. Barcelona, Universitat de Barcelona
- Gregori i Soldevila, C. (1997): “L’existencialisme en les novel·les de Jordi Sarsanedas”, dins Benoit, C. (ed.): Les literatures catalana i francesa al llarg del segle XX. Les littératures catalane et française au XXème siècle. Barcelona, PAM, p. 137-152
- Pla, Ll. (1979): “Ironia i mite en Jordi Sarsanedas: Esbós d’una actitud romàntica a propòsit de Mites”. Quaderns Crema, 2, p. 68-82