Format a Roma, fou protegit per Cristina de Suècia, per a la qual escriví òperes d’èxit, la majoria avui perdudes. Passà després a Nàpols (1683), on fou mestre de capella al servei del virrei castellà Gaspar de Haro. En aquesta època escriví un gran nombre d’òperes que donaren forma i estructura a l’òpera napolitana posterior ( escola napolitana ) amb elements com l' aria da capo . En compongué per a Ferran de Mèdici, de Florència; d’altres es difongueren per Europa. Havent tornat a Roma (~1702), la prohibició papal de fer representacions el dedicà a l’oratori i a cantates, com Il giardino d’amore , d’un alt refinament. De la seva immensa producció hom recorda actualment la seva música instrumental, l’òpera còmica Il trionfo dell’onore (1718) i el seu cèlebre Stabat Mater , que inspirà Pergolesi.