Cofundador del Partito Popolare Italiano (1919), exercí d’advocat durant el feixisme. Es reincorporà a la política en la clandestinitat (1941) i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo . Diputat, ministre de correus i telecomunicacions (1945-47), de l’interior (1947-53 i 1960-62) i primer ministre i ministre de l’interior (1954-55), s’oposà a un acord amb els comunistes. En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71.
Mario Scelba
© Parlament Europeu
Polític italià.