Professor a Colònia (des del 1860) i representant de la neoscolàstica, defensà, enfront del racionalisme i el naturalisme, la noció del sobrenatural com a participació de l’ésser diví, i desenvolupà una visió orgànica de la religió cristiana centrada en la Trinitat. Ultra una col·lecció de meditacions i de poesies sobre la Mare de Déu (1860), és autor de Natur und Gnade (‘Natura i gràcia’, 1861), Die Herrlichkeiten der göttlichen Gnade (‘Les meravelles de la gràcia divina’, 1863) i Die Mysterien des Christentums (‘Els misteris del cristianisme’, 1865).