La seva poesia, pertanyent a la segona generació experimental, és lacònica, si bé de vegades carregada de metàfores de caràcter sarcàstic i àdhuc groller, com en Heilige gedichten (‘Poemes sagrats’, 1959), Richelieu (1961) i Renaissance (1963) o d’un onirisme sensual: Gedichten voor Maria Magdalena (‘Poemes per a Maria Magdalena’, 1971).