Dominicà (1934) i professor a Nimega (des del 1968), sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista. Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium, en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili. A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie (‘Tempteigs teològics’, 1964-66), Maria moeder van der verlossing (‘Maria, Mare de la Redempció’, 1954) i Christus, sacrament van de Godsontmoeting (‘Jesucrist, sagrament entre Déu i l’home’, 1958), el seu pensament influí als Països Catalans. Cal esmentar encara entre les seves obres més importants De sacramentele heilseconomie (‘L’economia sacramental de la salvació’, 1952), Le mariage est un sacrement (1961), Glaubensinterpretation (‘Interpretació de la fe’, 1972) i Jesus. Geschichte von einem Lebenden (‘Jesús. Història d’un vivent’, 1975). Censurat per la Congregació per a la Doctrina de la Fe per les opinions expressades en els seus escrits, sobretot en temes cristològics, rebé, a Amsterdam, el premi Erasme en dos anys consecutius, 1981 i 1982.