Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz. Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes (origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat) i aplicà mètodes varis (descriptiu, històric, de la cultura material). L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins (‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69). La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la lingua franca, els parlars criolls, els elements llatins del basc i el berber, l’origen del basc relacionat amb les llengües caucàsiques, etc.