Estudià al South Dakota State College i al Iowa State College, del qual fou cap de departament d’economia i sociologia el 1934. En 1943-72 exercí de professor a la Universitat de Chicago. A més de dedicar-se a temes d’economia agrària, fou un dels pioners de la teoria del capital humà. El 1979, juntament amb Arthur Lewis, rebé el premi Nobel d’economia per la seva contribució als estudis sobre la pobresa i el desenvolupament. Entre les seves obres destaquen Transforming Traditional Agriculture (1964), Economic Growth and Agriculture (1968), Economics of the Family (1975), Distortion of Agricultural Incentives (1978) i Investing in People: the Economics of Population Quality (1981).