Format amb Kodály i Bartók, el 1912 fou nomenat director de cor de l’òpera de Munic i, l’any següent, director assistent de Bruno Walter de l’orquestra simfònica (fins el 1923). Posteriorment, dirigí, entre d’altres, l’Òpera de Berlín (1927-30), l’Orquestra de la Ràdio de Moscou (1931-37) i diverses orquestres dels EUA (1938-45), especialment la de Scranton, a Pennsilvània (1940-45). Retornat a Europa, s’establí a París, on fou titular de l’orquestra de l’Opéra des del 1947. Fou un especialista del repertori postromàntic alemany.