Deixeble de Giorgione, fou un dels artistes que participà en la decoració del Fondaco dei Tedeschi a Venècia. L’any 1511 es traslladà a Roma, on treballà primer dins l’òrbita de Rafael (frescs mitològics de la Farnesina) i després, a partir del 1516, col·laborà sovint amb Miquel Àngel, l’influx del qual és palès al llarg de la seva producció romana, malgrat que l’amistat entre ambdós es trencà violentament el 1534.
Les seves obres mostren el propòsit d’unificar la malenconia i la qualitat del color venecians (Pietat, Museo Civico, Viterbo) amb el dramatisme espiritual i la monumentalitat de Miquel Àngel: Resurrecció de Llàtzer (1517-19, National Gallery, Londres), Nativitat de la Mare de Déu (església de Santa Maria del Popolo, Roma). És autor també de nombrosos retrats: La Dorotea (Staatliche Museen, Berlín), Andrea Doria (apartaments Doria Pamfili, Roma).