Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1230) i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica. Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256. D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica. Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I. Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia (1265), ciutat on fundà un convent. Fou jutge en la condemna dels llibres talmúdics al Principat de Catalunya i era inquisidor entre el 1265 i el 1269.