Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades (1946-50). Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades (1950-65), durant les quals marcà 30 gols. Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment. Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità. Guanyà quatre Lligues (1952, 1953, 1959, 1960), sis Copes (1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963), dues Copes Llatines (1949, 1952) i dues Copes de Fires (1958, 1960), i fou subcampió de la Copa d’Europa (1961). Fou molts anys capità de l’equip, fet pel qual fou conegut com El Gran Capità.
Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola vint-i-cinc vegades i participà en el Mundial de Xile (1962). Després de retirar-se, continuà vinculat al club com a entrenador en les categories inferiors del FC Barcelona i fou ajudant d’Helenio Herrera en la temporada 1979-80. També, ocasionalment, entrenà el Vilafranca.