Fill del rei suec Joan III i de Caterina Jagelló i nebot matern de Segimon II de Polònia. La dieta polonesa l’elegí rei el 1587, preferint-lo a l’arxiduc Maximilià d’Àustria; i el 1592, a la mort del seu pare, fou proclamat rei de Suècia. Campió de la Contrareforma, intentà de sotmetre a la Santa Seu els ortodoxos lituans i polonesos (acta d’unió de Brest-Litovsk, 1595) i afavorí els catòlics suecs. Això i la subordinació dels interessos de Suècia als de Polònia descontentaren la majoria dels suecs, que el deposaren i cridaren al tron el seu oncle (Carles IX). A l’època de les pertorbacions intervingué a Rússia amb regular fortuna, vencé els turcs a Chocim (1621) i fou repetidament derrotat pel seu nebot Gustau II Adolf de Suècia, al qual hagué de cedir la Livònia marítima (treva d’Altmark, 1629). El succeïren els seus fills Ladislau IV i Joan II Casimir.